Silenci
Només el so de la carícia en agafar la mà
Només el so de la presència pacient
Silenci
Passat, present i futur barregen dubtes i incerteses
I emmudeixen pensaments humits de llàgrimes
Silenci
Respiració trista i cansada et superen,
inevitablement.
inevitablement.
I és llavors quan l'esperança crida amb ràbia
I trenca el silenci, fent-lo miques
I l'amistat t'abraça i la soledat es difumina
I la incertesa es fa certesa.
Confiança absoluta
i una carícia en agafar la mà
t'acompanya i empeny amb força
i una carícia en agafar la mà
t'acompanya i empeny amb força
plena de llum i de vida
Amor infinit.
 |
| La incertesa es fa certesa |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada