BUSCAR-TE

Buscar-te

 Aquesta nit ens separa
el vent de tramuntana.
Com tantes d'altres.

Cruel destí.

Sents la meva brisa
volent trobar-te
a una cala amagada
entre les roques?

O ets tu,
que t'amagues de mi?

Vull que les estrelles
pintin el cel fosc
i t'expliquin històries de deus
mentre els dits se m'enreden
als teus cabells

i la lluna somriu

Però només
hi ha espurnes de llum
en aquesta negra nit
que volen trencar la foscor

No poden

Batalla perduda

Així i tot,
la meva brisa
et segueix buscant.

EL NEGOCI

Petites. Ballant una dansa estranya en un dolç equilibri dins d'aquell líquid de color ambre.
Dues ombres s'intueixen a través.
La veu greu d'una d'elles altera l'equilibri del líquid amb la seva vibració i modifica la dansa de les esferes minúscules.
- Fixa't en les bombolles. Com més petites siguin, millor és la seva qualitat.
L'altre mou el cap assentint.
- L'ocasió s'ho mereix -. Segueix dient - Farem molts diners amb aquest tracte.
L'altre torna a assentir. Un somriure forçat se li dibuixa a la cara.
En aquell moment el so produït per l'inici dels focs artificials inunda la sala. Pel finestral obert es pot veure com il·luminen el cel fosc.
Les bombolles ballen ara al ritme de les explosions i prenen els colors dels metalls excitats que componen la pirotècnia.
- Brindem per l'èxit de la nostra col·laboració.
Aixequen les copes i el líquid ambre i les bombolles desapareixen en uns segons.
Es fa un breu silenci, trencat per una nova bateria d'explosions de colors.
El de la veu greu mira pel finestral amb un gran somriure, satisfet.
A l'altre el dubte se li dibuixa a la mirada inquieta. Li ha costat prendre la decisió. Ell no és com la resta. Sempre ha qüestionat la gent que utilitza la seva posició en benefici personal. I la seva integritat està per sobre de tot.Ara, guanyar una mica en un negoci que afavorirà tothom no es pot considerar el mateix. A més, també s'ho mereix després a tot el temps i esforç que ha dedicat, es diu a si mateix per justificar-se.
Aquests pensaments aconsegueixen calmar, o millor enganyar lleugerament l'angoixa.
S'omple la copa de nou.
- Brindem!
I mentre les bombolles tornen a desaparèixer, qualsevol ombra de dubte ho fa amb elles.

El negoci

CAMPANADES DE MORT

Campanades de mort

- Les sents?
- Són campanes, oi?
- Si, campanades de mort.
- De mort?
- Sí.
- Però, qui...?
- No ho saps? És obvi.
- Obvi? Jo? Toquen campanes de mort per mi?
- Et sorprèn? Et sents viu, tu?
- Ostres.
- Doncs per això sonen.
- I ara? Ara que? - Ara és hora de tancar els ulls i sentir com sonen.
- Les campanes?
- Si, campanades de mort!