CAÇADOR D'ESTRELLES - PART 2 -

En aquest punt sempre feia una pausa per donar emoció a la història. I, tot i que me l'havia explicat moltíssimes vegades, sempre esperava amb delit el desenllaç, quan Zeus, penedit per la mort d'Orió el va posar eternament al cel i ...

Caçador d'estrelles

Un final que es perd en el record perquè el que tinc present són els seus dits acaronant els meus cabells
Recordo també quan m'explicava que l'Estrella Polar, Polaris com li agradava dir a ell, sempre hi és. Guia de viatgers i navegants. I molt a prop d'ella l'Óssa Major i l'Óssa Menor. Llavors, els seus braços es convertien en els d'un gran ós que em protegien de la foscor i del fred. I, mentre m'abraçava, les seves paraules prenien forma d'animals, de guerrers, de deesses, històries amagades en la distància infinita. Per això m'agrada sortir les nits d'hivern a contemplar el cel perquè, encara ara, puc sentir l'escalfor de les seves abraçades.
Quan va morir l'àvia, vam sortir al jardí i em va preguntar si trobava el cel diferent aquella nit.
– Fixa't bé – a dir – Avui hi ha una estrella més, és l'estrella de l'àvia.
La vaig buscar fins que vaig trobar una que semblava brillar més que la resta. En assenyalar-la, em va somriure i va dir-me que així podria recordar-la per sempre més.
I, de tant en tant, un estel fugaç.
– Pensa un desig, Jan, però no li ho diguis a ningú – deia. I jo em moria de ganes de dir-li que allò que més desitjava era viure sempre aquells moments.
Ell ja no hi és però moltes nits sense lluna sortim al jardí la Lisa, la meva filla, i jo, ens estirem al jardí, aixequem el cap i busquem la seva estrella i llavors li dic:
– Lisa, veus aquelles tres estrelles? Si les uneixes formes el cinturó d'Orió.
I amb la Lisa al meu costat busquem Orió i l'explico la seva història, i resseguim l'Óssa Major i em converteixo en un gran ós que fa passar el fred amb l'escalfor de la seva abraçada, i cacem estels fugaços i torno a demanar el mateix desig.

CAÇADOR D'ESTRELLES - PART 1 -

Caçador d'estrelles

Em dic Jan i m'agrada la nit.
Bé, més que la nit el que m'agrada és mirar el cel les nits sense lluna.
M'agrada fer-ho perquè les estrelles em transporten temps enrere, quan era petit i m'estirava al jardí de casa al costat del meu pare, i ens passàvem les hores observant aquell munt de puntets brillants que omplien el cel fosc.
Ell em va ensenyar a saber llegir el cel, a identificar les estrelles, a reconèixer les constel·lacions. Però allò que a mi més m'agradava era quan m'explicava, amb tota la passió del món, les històries que s'amagaven al darrere de cadascuna d'elles. Les lluites entre déus i mortals, històries d'amor i de mort. Històries increïbles, fascinants! Jo, estirat al seu costat, em sentia el nen més feliç del món. No em calia res més.
- Veus aquelles tres estrelles? Si les uneixes formes el cinturó d'Orió.
Orió, la meva preferida, la constel·lació que més m'agradava. El caçador intrèpid que apareixia de cop quan, seguint les indicacions del meu pare, es formava per art de màgia només unint una per una les seves estrelles.
– El genoll esquerre d'Orió és Rigel. Fixa't, és una de les estrelles més brillants– deia.
I mentre l'assenyalava amb una mà amb l'altra em tocava el genoll i em feia pessigolles.
Encara avui, quan l'identifico, noto les pessigolles i se m'escapa un somriure.
Però de totes les estrelles que formava la constel·lació la millor era l'espatlla dreta del caçador: Be-tel-geu-se.
M'encanta dir lentament aquest nom. Be-tel-geu-se. No trobeu que és un nom preciós per a una estrella?
Be-tel-geu-se. Be-tel-geu-se...
– Saps que Orió era un caçador que volia ser el més gran de tots els caçadors?– M'explicava amb tot l'èmfasi del món perquè pogués imaginar el protagonista prenent vida d'aquells puntets llunyans - Però no era així: la més gran era Hera, la dona de Zeus. I Hera, per a no tenir rival, va enviar un escorpí per matar Orió.
En aquest punt sempre feia una pausa per donar emoció a la història. I, tot i que me l'havia explicat moltíssimes vegades, sempre esperava amb delit el desenllaç, quan Zeus, penedit per la mort d'Orió el va posar eternament al cel i ...

BON ANY, FILL

Bon any, fill

Reculls les engrunes. Les acompanyes fins al final de la taula i les deixes caure a la mà. Moviments lents, pausats.
Acabes de sopar aviat. Sopa de galets com mana la tradició familiar que diu que les festes de Nadal es passen en família.
Ho penses donant una ullada al menjador buit i la veu de la televisió de fons.
Així i tot, avui has anat a comprar pel sopar d'aquesta nit.
Era migdia i, malgrat que el sol feia estona que escalfava, el fred encara es deixava notar. Amb la bossa de tela plegada a la butxaca i el moneder amb els diners justos has sortit al carrer. El supermercat està just a cent metres però el teu ritme és lent i has trigat l'estona justa perquè l'escalfor del sol t'acaronés la cara i les mans.
Has agafat un carro sabent que no l'ompliries ni de bon tros. Un cartró de caldo, un paquet petit de galets, un sobre de pernil salat del barat, una ampolla de cava i un torró del tou perquè la dentadura ja no pot amb el dur. En passar per caixa has vist les neules d'oferta. Has mirat si en tenies prou i un somriure se t'ha dibuixat a la cara al veure que t'arribava. Has agafat una capsa.
El caixer t'ha desitjat bon any igual que passa els productes pel lector. Només ha faltat que sonés el "beep".
Treus el cava de la nevera i agafes dues copes.
Mires el rellotge i el telèfon. Abans de seure t'acostes a la finestra. Al matí la vista és espectacular, ara és fosc i només es poden veure les taques groguenques dels fanals del passeig.
Tornes a mirar el rellotge i, ara, la porta.
Esperes amb l'esperança que aquest any sí. Però la realitat no és com els anuncis.
Avui tampoc, penses resignada i obres l'ampolla. Vas a omplir l'altra copa i t'atures. 
- A la merda. La teva veu es barreja amb la de la presentadora del telenotícies i et sorprens en escoltar-la.
Omples la teva copa i te la beus d'un sol cop.
T'acostes a la porta i passes la clau. Abaixes la persiana de la finestra i apagues la tele.
Es fa silenci.
Amb la copa a una mà i l'ampolla a l'altra arrossegues els peus pel passadís en direcció al dormitori.
Quan donin les campanades ja estaràs dormint. 
- Bon any, fill. Dius amb un fil de veu.