diumenge, 28 de juny del 2020

LLUNA PLENA

Lluna plena
Una copa de vi blanc

Plena

La lluna

dansa entre els núvols

que l'acaronen

dolçament


Un saxo sona

Les notes flueixen

Lentes

Es mouen

amb la brisa


Fem l'amor

Suau


I el vermell s'empodera

Passió desbordada

Petons

a flor de pell

Intensos


Laberint d'emocions

Cossos amarats

de suor

a ritme de jazz


I la lluna

Plena

s'oculta

però ens mira

d'amagades



TURQUESA PAUSADA


Camines al ritme dels temps

Entre còdols que s'amunteguen als peus


L'olor del pas dels segles

et llegeix llegendes en malva clar


La tendresa que trobes arreu

i als ulls és turquesa pausada


L'aigua salada t'acarona la pell

amb una calma infinita


La força queda lluny

però el bullir de la sang

en veure't ...


Magenta sense censura.

Turquesa pausada

CLEPSIDRA

Clepsidra

El silenci era gairebé absolut.

Únicament el so constant de les gotes d'aigua, que perdia l'aixeta del lavabo, el trencaven.

A cada segon, aquelles petites esferes, deformades per l'efecte de la gravetat, xocaven contra la superfície blanca i, com una antiga clepsidra, mesuraven el temps d'aquelles interminables nits.

Vas dir-te que l'havies d'arreglar, com ho havies fet cada nit en els últims dos anys sabent que l'endemà tot continuaria igual.

Aquelles gotes, el silenci trencat, el whisky i les pastilles per dormir havien estat la teva companyia en aquelles hores de soledat i insomni.

Tan sols quan la llum del dia començava a envair l'habitació i el soroll dels cotxes ocultaven el so del degoteig de l'aigua, només llavors, el cansament guanyava la batalla i aconseguies adormir-te.


CONTIGO Y SIN TI

Contigo me sentía seguro

Sin miedo



Y podía sonreír

Siempre


Contigo me comía el mundo

A tu lado

Y lloraba de alegría

Lagrimas dulces


Contigo todo era precioso

Todo

Y los problemas

se convertían en oportunidades

Y era cierto


Todo eso pasaba

contigo


Pero te fuiste sin decir nada

¿Y ahora que?


Sin ti tengo miedo

Me ahogo

Y no hay sonrisas

Nunca.

Se acabaron


Sin ti el mundo me come

No puedo

Y también lloro

Pero lagrimas amargas


Sin ti todo es oscuro

Todo

Y no hay oportunidades

Ni las quiero


Entonces me pregunto

¿Por qué te fuiste?


O mejor


¿Por qué apareciste para dármelo todo

si un día me lo ibas a quitar?

DESTRUCCIÓ


Destrucció


"La matèria no es crea

ni es destrueix,

es transforma"


I una merda.


Porto destruint-me

a passes agegantades

d'ençà que vas marxar.


"L'alcohol conserva",

diuen també.

I jo no deixo de prendre

a totes hores

i l'únic que aconsegueixo

és consumir-me més.


Això sí,

quan la quantitat que duc en sang

és tan gran

que no puc mantenir-me dret,

llavors m'oblido de tu.


Fins que desperto de nou.

I segueixo consumint-me,

destruint-me.


Només em queda un consol.

A aquest ritme

em queda poc

i quan ja no quedi res

de mi,

t'oblidaré.



Per sempre.

I SI...?



I si només existeixes

en el meu imaginari?


I si visc dels teus records

i et segueixo buscant en ells?


I si no et trobo en les altres

perquè senzillament no ets real?


I si...?


I mentre em pregunto

constantment I si...

Va passant la vida



I si...?






YA NO...




Ya no...


Ya no lloro más.

No puedo.

Se me secó el corazón.


Ya no sonrío.

Aquella sonrisa

que tanto te gustaba

se congeló.


Ya no bailo.

Nunca.

Mis pies se pararon

cuando los dejaste.


Ya no amanece.

Por la ventana

solo entra oscuridad.


Ya no tengo

ni esperanza.

Hasta ella me dejó.


Ya no sueño

ni contigo.

En esta cama vacía,

aun conmigo,

no caben sueños.


Ya no sueño