dijous, 26 d’abril del 2018

M'AGRADES MOLT

M'agrades molt
T'agrada aquest moment, després de deixar-vos portar per un desig immens, d'aturar el temps per gaudir-vos, de fondre's l'un en l'altre, de sentir-vos amb passió immensa.
Amarats encara de suor, amb els cossos enllaçats i el seu cap sobre el teu pit, jugues amb el taronja dels seus rínxols suaus. Te'ls acostes a la cara i caus completament en la seva olor. Acaricies suaument aquest cos de pell pàl·lida mentre penses que t'encanta sentir-la al teu costat.
Escoltes la seva respiració que, relaxada, sembla seguir el ritme de la peça de jazz que sona de fons.
T'apropes al seu coll i el beses. La seva pell càlida acarona els teus llavis, captivats, al temps que ella alça lleugerament el cap fins oferir-te els seus.
Un petó tendre i llarg, un lleu moviment de cadera i notes l'escalfor del seu sexe, mentre les seves mans busquen el teu, ja excitat.
La respiració s'accelera, els llavis deixen pas a unes llengües amb ganes de jugar i les mans s'embriaguen del cos de l'altre.
Es posa damunt teu. Els cabells cauen sobre les espatlles pigades quan t'ofereix els pits generosos i els prens amb avidesa, resseguint amb els dits uns mugrons, amples i rosats, que et fan enfollir.

"And I think to myself what a wonderful world" sona de fons en el moment que acosta la boca a la teva orella i descobreixes que encara pots excitar-te més quan et mossega suaument l'orella.
Llavors, amb una dolçor infinita, et diu: M'agrades molt.

dissabte, 21 d’abril del 2018

NO VULL NO PENSAR-TE

El temps s'atura. 
Tot s'esvaeix menys nosaltres.
I em sento viva, 
com feia temps no em sentia.
Viva en els teus braços
en els teus petons
en les teves paraules
en el teu somriure
en les teves mans.
I m'encanta pensar-te 
i m'agrada saber-te
i em costa deixar-te.
Tenir ressaca de tu.
I no vull no pensar-te. 
No vull, no.
Tan sols vull sentir-te, 
tan sols sentir-me.
Papallones.
I cada cop que escrius el meu nom em sorprèn, 
potser perquè encara no m'ho crec.
I cada cop que escric el teu nom 
sóc més conscient que no és un somni, 
que no és un record, 
que és real.
I, tot i que durant aquest temps el record ha sigut preciós, 
m'agrada saber-te així,
real
No vull no pensar-te

divendres, 13 d’abril del 2018

INSTANTS QUE SÓN TRESORS

Instants que són tresors
Respirar profundament i deixar que tot es mogui lentament, amb calma.
"Be water my friend" que deia el savi Lee i fluir.
Somriure simplement perquè, simplement, ve de gust. Així de senzill.
Sentir l'escalfor de la sorra als peus i ser-ne conscient.
Gaudir del reflex del sol en el mar i la seva força.
Trepitjar la sorra i esperar que les onades esborrin les petjades deixant passar el temps sense pressa.
Viure els pensaments caòtics que es van succeint dins teu i ordenar-los sabent-ne una tasca impossible.
Moments de tranquil·litat.
Instants que són tresors.

diumenge, 1 d’abril del 2018

LLÀGRIMES SALADES PREGUNTANT PER QUÈ

Sonen les onades. Omplen tristes l'abisme.
Mirant l'horitzó, llàgrimes salades preguntant per què.
Però no hi ha resposta. O no es vol.
Un forat negre que absorbeix tota la llum i no la deixa sortir. Tant és, a la merda la física.
Per què? Per què?
Paraules que perden sentit. Carícies  que ja no escolten. Mirades que no diuen res.
I es torna a començar sense saber on es comença, com un cercle sense inici.
Per què? Per què?
Perdut entre grans de sorra i envoltat d'escuma blanca, el cel s'enfosqueix fins que la lluna fent-se plena vigila ara que ha substituït un sol apagat.
Com el desig. Un cop més.
Mans fredes, ungles castigades i llàgrimes salades preguntant per què.
Llàgrimes salades preguntant per què