Buida |
I les teves mans, escalfor dels ara llargs hiverns.
Trobo a faltar quan em creia perduda i em miraves i em salvaves.
I la teva veu eclipsant les meves inseguretats.
Trobo a faltar els cola-cao en despertar-me al matí acompanyats del teu somriure.
I les teves trampes jugant a cartes i aquell riure contagiós perquè no sabies dissimular.
Trobo a faltar les històries d'abans d'anar a dormir,
quan encara podia dormir perquè et sabia allà, amb mi.
I qui m'eixugui les llàgrimes, em consoli i em faci riure.
Trobo a faltar tantes coses des que no hi ets.
Perquè la vida se'm va quedar buida de tu.
Buida de tot sense tu.
Buida
Buida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada