 |
| Llueve en mis sueños |
Llueve en mis sueños
cuando el sol despierta
y se asoma con timidez
para buscarte
Llueve en mis sueños
día tras día
porque sé que no estás
y te espero
Llueve en mis sueños
palabras vacías
que ocupan mi presente
y también mi mañana
Llueve en mis sueños
cuando la luna se llena
pero su luz se diluye
al sentirme perdido
Llueve en mis
sueños
Te busco y te espero
Te llamo
Me pierdo
Espectatives
No pots més.
Sabies que acabaria passant tard o d'hora.
Les
mirades en creuar-vos pels passadissos van donar pas a intercanvi de
frases que no deien res, però que deixaven entreveure tot.
I les frases a converses que buscaven descobrir-vos l'un a l'altre.
Dues persones que es desitgen d'amagades, jugant al joc de la seducció.
I ara que la tens al teu davant, mirant-te amb aquests ulls que et fan perdre el nord, no pots més.
T'hi
acostes i els teus llavis envaeixen els seus. I sents la seva escalfor,
la seva olor, el seu gust. Tal com havies imaginat.
-Però què fas? Que t'has tornat boig?
I l'escalfor, l'olor, el gust dels seus llavis desapareixen de cop.
-Ho sento. Perdona. Jo... Pensava que...
I marxes. Sense mirar enrere.
Sabies que acabaria passant tard o d'hora, sí, però no imaginaves aquest final.
"El futur està per escriure". Així comença el llibre que tens entre mans. Una frase bonica, penses.
"Però, i el passat?" afegeixes al costat, amb el llapis que sempre tens a mà quan llegeixes.
Tanques el llibre i el deixes al damunt de la taula.
T'aixeques i t'hi acostes. El mires. Un somriure ple de tendresa se t'escapa sota el nas mentre el tapes amb la manta.
Avui
estava més cansat del que és habitual i s'ha quedat adormit de seguida.
Li ha costat arribar a la seva butaca i seure-hi. Els seus moviments
són cada cop més maldestres.
Com ha envellit en poc temps, penses mentre li arregles els cabells amb suavitat.
-El meu passat -dius en veu baixa per no despertar-lo.
Li fas un petó a la galta, suaument.
-El futur? Què t'importa a tu el futur. Queda massa lluny, oi, papa?
Sense fer soroll, seus al sofà, tornes a agafar el llibre i el llapis per subratllar allò que creguis interessant.
Et
fixes en la portada. La foto d'una posta de sol amb un cel vermell
indicant que el dia s'acaba. Et fa gràcia i somrius de nou.
"El futur està per escriure…" I segueixes llegint.
Correcció @claumo.mo
 |
| El futur està per escriure |
 |
| Lluna plena |
Plena
La lluna
dansa entre els núvols
que l'acaronen
dolçament
Un saxo sona
Les notes flueixen
Lentes
Es mouen
amb la brisa
Fem l'amor
Suau
I el vermell s'empodera
Passió desbordada
Petons
a flor de pell
Intensos
Laberint d'emocions
Cossos amarats
de suor
a ritme de jazz
I la lluna
Plena
s'oculta
però ens mira
d'amagades
Camines al ritme dels temps
Entre còdols que s'amunteguen als peus
L'olor del pas dels segles
et llegeix llegendes en malva clar
La tendresa que trobes arreu
i als ulls és turquesa pausada
L'aigua salada t'acarona la pell
amb una calma infinita
La força queda lluny
però el bullir de la sang
en veure't ...
Magenta sense censura.
 |
| Turquesa pausada |
