Hi havia una vegada un somni, un desig. Hi havia una vegada unes paraules que sortien de dins i volaven. I ballaven acaronades per núvols de cotó de sucre. I parlaven entre elles. I reien i ploraven. I jugaven a explicar històries. Històries tristes, íntimes, absurdes, eròtiques, màgiques, de por. Hi havia una vegada paraules enllaçades en una amalgama perfecta. Hi havia una vegada un trosset de mi.
dilluns, 17 de maig del 2021
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Instants que són tresors Respirar profundament i deixar que tot es mogui lentament, amb calma. "Be water my friend" que deia e...