VELL I SOL

Vell i sol

Torra el pa en una paella vella, en una cuina de fogons més vella encara.
Es crema lleugerament els dits en agafar les llesques i posar-les al plat.
Quatre cadires al voltant de la taula de fusta. Seu sempre a la mateixa. A les altres tres fa molt de temps que ningú no hi seu.
Posa mantega al pa amb moviments pausats.
Mira al seu voltant. La casa també és vella, corrobora.
Allà tot ho és, de vell. Ell també.
S'omple la tassa de cafè.
L'olora. Li agrada l'olor de cafè acabat de fer.
L'assaboreix. Fort i sense sucre.
I pensa que fa molt que no comparteix un cafè amb ningú.
I se sent sol. Molt sol.
I espera que soni el timbre d'aquella casa vella com ell i aparegui algú que s'endugui la seva soledat...