diumenge, 21 d’octubre del 2018

ARA NO

Ara no
Penjada de la cadira. La pell gastada revela històries amagades. Tanmateix, els anys no han aconseguit desfer-se d'aquella olor característica de cuir.
Ressegueix les costures amb els dits. Li agrada el tacte aspre d'algunes zones i la suavitat dels records que guarda.
Fa el gest i s'atura. No s'atreveix.
I si no hi és? I si hi és però no tal com s'imaginava?
Dins la bossa hi ha la resposta a allò que fa temps que el neguiteja. Així i tot, ja no està segur de voler saber-la. És com aquell llibre que no vols que s'acabi per si el final et decep.
No. Decideix que ara no és el moment. Agafa les claus i surt pensant que en tornar serà el moment de fer-ho.
Sap, però, que mai no ho serà. Quantes vegades ha repetit el mateix? Quant de temps fa que la bossa està penjada de la cadira?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada