ETS FOSC

Ets fosc

- Ets fosc. - diu mentre t'acaricia els pèls del pit. Li agrada fer-ho després de follar, quan es queda estirada al teu costat amb el cap recolzat a l'espatlla.
- És que no ets clar - insisteix davant del teu silenci. La decepció es fa evident en el to de les seves paraules.
- Que vols que et digui? - Només se t'ocorre preguntar això.
- No cal que diguis res. - El to ara és més aviat irritat. S'aixeca i surt de l'habitació.
Et quedés estirat al llit mirant el sostre. T'imagines encenent una cigarreta, aspirant profundament i després deixant anar el fum fent formes a l'aire. Seria una bona escena per una pel·lícula. Un drama. Llàstima que no fumis.
Fosc. Clar. Fosc. Clar.
Les paraules ressonen en el teu cap. Et preguntes si té raó.
Amb el temps has après a ocultar-te. O potser no et ve de gust mostrar-te. Has amagat els teus sentiments. Els guardes sota una pedra, com un secret que ningú no ha de saber.
S'està vestint a l'habitació del costat. Potser hauries d'anar a buscar-la però et quedes al llit, sense moure't. Les seves paraules semblen actuar com a cadenes que et lliguen de mans i peus, encara que tampoc no hi poses gaire resistència.
Ets fosc, ets fosc, ets fosc. Segueixen ressonant, i les expulses fent formes rodones i quadrades a l'aire, ocupant tota l'habitació. - T'estimo. - t'ha dit acompanyant un petó tendre als llavis, en deixar-se caure sobre teu, just després d'haver arribat a l'orgasme.
Potser esperava un "jo també".
Però no li has dit. Quan fa que no li dius a ningú? Quan fa que no ho sents?
- Serà per això, que sóc fosc. - penses.

Treu el cap.
- Ja ens veurem. O no! - I desapareix.
Uns segons després un cop de porta precedeix un silenci absolut.
I tanques els ulls sentint ressonar la teva foscor.