divendres, 25 d’octubre del 2019

FORCES MORTALS (1/2)

Forces mortals (1/2)

Aparta la mà d'un munt de mosques que revolotegen desordenades damunt d'un bol de fruita florida que hi ha al mig de la taula. A la pica un parell de plats per fregar. La resta de la cuina està prou endreçada.
Ho anota a la seva llibreta. Li agrada apuntar els detalls que li criden l'atenció en el moment que revisa el lloc dels fets.
Es fixa en el cos, estirat a terra, panxa amunt i amb la meitat superior dins la cuina. De cintura en avall, el cadàver creua el passadís. Les cames presenten una posició un pèl estranya, com forçada. Ho anota també.
El cabell moreno i arrissat li cobreix la cara, encara que no aconsegueix ocultar una petita taca de sang coagulada que sembla sortir de l'orella i que destaca per damunt del parquet de fusta clara.
Encara no sap quant de temps fa que és morta. L'ha trobat la senyora de la neteja aquest matí, però feia quinze dies que no venia, així que caldrà esperar l'informe forense. Alguna cosa, tot i que no sap que és, li diu que no fa gaire dies que li van prendre la vida.
La dona diu que no ha tocat res, que de seguida que l'ha vist ha trucat a la policia. Ho ha repetit un munt de vegades mentre es ventava amb uns fulls de publicitat que feia de vano improvisat per sufocar l'ensurt. Ara és a comissaria on li estan prenent declaració.
No sembla que hagin remenat res del pis. A l'estudi, l'ordinador està encès. Unes bombolles de colors es desplacen lentament per la pantalla. Es posa un guant de làtex a la mà esquerra, per no esborrar empremtes de possibles sospitosos, i mou el ratolí. Les bombolles desapareixen de cop i apareix una pàgina d'apostes en línia. La victòria d'un equip de futbol anglès, de nom difícil de pronunciar, es paga deu a un.
Al costat del teclat hi ha un parell de fulls de paper reciclat, doblegats per la meitat. Desfà el plec i veu que a la part amagada hi ha, escrit a llapis i amb una lletra que sembla de metge, el següent:
"Dinamisme: Doctrina filosòfica segons la qual la realitat material no es redueix a la massa i al moviment, sinó que admet l'existència de forces.
Quines forces m'han portat fins aquí?"

dimecres, 9 d’octubre del 2019

UN FULL EN BLANC I ONE HUNDRED MILLION COSES A DIR

Un full en blanc i one hundred million coses a dir
"You're giving me a million reasons..." de fons.
Una lluna plena amb gust de formatge il·luminant un munt de records.
Una ampolla de vi per ofegar alegries. Blanc a l'estiu i negre quan estava vermella.
Llàgrimes curades amb carícies tendres i glopets amargs.
I un milió de petons, preludi de nits màgiques i de moments sublims.
Un full en blanc i one hundred million coses a dir que no vas dir quan podies, amagat darrere la teva cuirassa.
Posar paraules als silencis i escriure que t'enyores del seu somriure i la seva olor.
"A hundred million reasons to walk away..." segueix sonant mentre tanques els ulls per sentir les seves mans un altre cop.

UN PETÓ

Esperes que marxi per dur-te les mans a la boca i resseguir els llavis amb els dits, lentament, com si així aconseguissis fixar la sensació que, minuts abans, t'han deixat els seus.
Un petó dolç, tímid al principi, més agosarat després.
I temptador, molt temptador.
Un petó que has esperat durant tot el dinar. El seu somriure i la lluentor de la seva mirada eren esperançadors però tu, com sempre, has estat molt prudent, sense atrevir-te a fer cap pas.
I ha estat en acomiadar-vos, asseguts al seu cotxe, mirant-vos de costat, amb aquell moviment còmic quan no encertes el costat de la cara en voler fer-li el petó i el teu nas xoca amb el seu i se't cauen les ulleres i rieu nerviosos.
I es fa un silenci, i un segon sembla una eternitat, i tots dos sabeu que ara ja és inevitable, i us acosteu i els vostres llavis es toquen, tímids al principi, més agosarats després.
Somrius recordant el moment i tanques els ulls.
Temptador, molt temptador. 

Un petó

LO TENGO TODO... MENOS A TI

Lo tengo todo... menos a ti
Tengo el corazón guardado,
esperándote.

Tengo mil palabras bonitas
recogidas para susurrartelas al oído.

Tengo una caja donde acumulo las caricias
que te haré un día y todos los días siguientes.

Tengo bolsitas de te y granos de café
para prepararte el desayuno
y llevártelo a la cama los días de fiesta.

Tengo la primera luz del día
para mirarte antes de que despiertes.

Tengo amaneceres
que guardo junto a los besos de buenos días.

Tengo pedacitos de nube, una isla de canciones,
un mar de deseos y un arco iris para ti.

Tengo un paquete de pañuelos de papel
para cuando llores de pena,
porque la pena también aparece a veces.

Lo tengo todo... menos a ti.