 |
| Terronets de sucre i cafè |
El submergeix i observa com el líquid va pujant i enfosquint el munt de calories de forma cúbica fins que se li desfà als dits.
Després
deixa la cullereta al plat i assaboreix a poc a poc la infusió
amargament dolça, no sense abans impregnar-se de l'aroma intens que
desprèn.
És el seu moment. En cap altre del dia se
sent tan relaxat. Aconsegueix treure's del cap preocupacions,
frustracions i altres ons, encara que només sigui en el temps que
triguen a desaparèixer els cent i poc mil·lilitres de cafè.
En
sortir del bar s'adona que els murs de la catedral i els carrers que
l'envolten tenen un altre color. La pluja ha fet net. Fins i tot hi ha
menys gent que altres dies.
Li agrada la sensació. Somriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada