EL COL·LECCIONISTA D'ÀNIMES -1-

El col·leccionista d'ànimes -1-

Sona el despertador. És d'hora. Surt de pressa del llit. No és d'aquelles persones que els costi aixecar-se o que els agradi fer el mandrós. Una dutxa amb aigua molt calenta. Li agrada la sensació al sortir moll i trobar-se el bany ple de vapor d'aigua. I no l'importa que al mirall no es vegi res, fa temps que ha deixat de mirar-se.
Un cafè carregat. La seva amargor l'activa. Se'l beu lentament. Li agrada assaborir el temps mentre se'l pren.
Surt de casa, però comprova abans que els llums del pis estiguin apagats i la porta de la nevera tancada. Sempre ho fa. S'aixeca el coll de l'abric per protegir-se del fred. El sol trigarà encara una estona a sortir i escalfar una mica l'ambient. Engega el cotxe i s'està un minut aturat sense fer res, mirant enlloc. No recorda qui li va dir que, escalfant el motor abans de començar a circular, sobretot a l'hivern, aquest no patiria tant i tindria menys avaries. Li va fer cas i s'ha convertit en un costum a qualsevol estació de l'any. Es posa en marxa.
Li agrada conduir per la ciutat a aquestes hores quan no hi ha pràcticament ningú i encara és fosc.
Pensa en el recorregut d'avui i es pregunta quants en trobarà. Somriu en imaginar la cara que fa la gent quan els explica quina feina fa, tot i que ja no li explica a gairebé ningú. El somriure es converteix en un gest ridícul.