PINZELLADES DE COLORS CÀLIDS

Pinzellades de colors càlids

Obrir la finestra

i trobar un tresor. 

Pinzellades de colors càlids

vermells, taronges i grocs.
Bellesa efímera
 que sembla infinita

Un instant meravellós

ETERNITAT TURQUESA

Eternitat turquesa

Els ulls tancats
sense deixar de mirar-la
La seva calma l'embriaga
sabent-la a estones furiosa

L'escalf d'una tristesa freda
l'il·lumina
i li roba un somriure
en una contradicció infinita.

L'eternitat al seus peus
l'acarona amb delicadesa
i la brisa l'esquitxa amb timidesa
en trencar l'escuma pàl·lida.

Sorra humida caient entre els dits,
com un rellotge de pedretes
mesurant un temps imaginari
que s'escapa ineluctable

MALEÏDA ETERNITAT

Maleïda eternitat

Amb delicadesa treus el plàstic que la cobreix per protegir-la. Així i tot, està plena de pols, fruit dels anys oblidada en aquell racó.
Centenars de records apareixen sobtadament, desordenats en el temps i concentrats en pocs segons, com si es barallessin per sortir primer davant els teus ulls.
No pots evitar pensar en aquella època. Quant de temps ha passat? Vint anys?
- Tota una eternitat!
La veu aspra que deixa anar aquestes paraules et sorprèn.
Ets gires per veure qui ha estat. No hi ha ningú.
I prens consciència.
Com si algú l'hagués distorsionat per tal d'evitar que l'identifiquis, la veu sona exhausta, abatuda, grisa. Però la reconeixes, malauradament saps de qui és.
Un somriure agre se't dibuixa a la cara i, de cop, notes el pes dels anys com una càrrega immensa sobre les espatlles.
Et recolzes a la paret mentre treus un paquet de tabac arrugat de la butxaca dels pantalons. Agafes una cigarreta i te la poses als llavis. Busques l'encenedor a l'altra butxaca. Sorprenentment avui si el duies.
L'encens i aspires amb força com si així poguessis fer desaparèixer el turment que t'aixafa. Saps que no, però la nicotina, i tota la merda que porta, actua de pressa i et relaxa.
Te la mires abans de moure-la, estudiant la manera de treure-la d'allà.
Encara no saps si funcionarà però ja t'hi veus al damunt.
I els records afloren de nou.
- Definitivament, una eternitat.
La veu rasposa fa silenci i tornes a aspirar una altra dosi de verí.
Una maleïda eternitat.

ETS FOSC

Ets fosc

- Ets fosc. - diu mentre t'acaricia els pèls del pit. Li agrada fer-ho després de follar, quan es queda estirada al teu costat amb el cap recolzat a l'espatlla.
- És que no ets clar - insisteix davant del teu silenci. La decepció es fa evident en el to de les seves paraules.
- Que vols que et digui? - Només se t'ocorre preguntar això.
- No cal que diguis res. - El to ara és més aviat irritat. S'aixeca i surt de l'habitació.
Et quedés estirat al llit mirant el sostre. T'imagines encenent una cigarreta, aspirant profundament i després deixant anar el fum fent formes a l'aire. Seria una bona escena per una pel·lícula. Un drama. Llàstima que no fumis.
Fosc. Clar. Fosc. Clar.
Les paraules ressonen en el teu cap. Et preguntes si té raó.
Amb el temps has après a ocultar-te. O potser no et ve de gust mostrar-te. Has amagat els teus sentiments. Els guardes sota una pedra, com un secret que ningú no ha de saber.
S'està vestint a l'habitació del costat. Potser hauries d'anar a buscar-la però et quedes al llit, sense moure't. Les seves paraules semblen actuar com a cadenes que et lliguen de mans i peus, encara que tampoc no hi poses gaire resistència.
Ets fosc, ets fosc, ets fosc. Segueixen ressonant, i les expulses fent formes rodones i quadrades a l'aire, ocupant tota l'habitació. - T'estimo. - t'ha dit acompanyant un petó tendre als llavis, en deixar-se caure sobre teu, just després d'haver arribat a l'orgasme.
Potser esperava un "jo també".
Però no li has dit. Quan fa que no li dius a ningú? Quan fa que no ho sents?
- Serà per això, que sóc fosc. - penses.

Treu el cap.
- Ja ens veurem. O no! - I desapareix.
Uns segons després un cop de porta precedeix un silenci absolut.
I tanques els ulls sentint ressonar la teva foscor.

QUIERO

Quiero

Quiero escribirte
pero me faltan palabras
y me sobran silencios

Quiero escribirte
pero no puedo
o mejor, no me atrevo

Quiero escribirte
pero el miedo me gana
y me cierro con llave

y busco motivos
y solo encuentro engaños

Quiero escribirte
para hablarte de mi
y ni siquiera sé quien soy

Quiero escribirte
para decirte que siento
y tampoco lo sé

tal vez es que no siento

Quiero escribirte
pero no sé que decir
y entro en un bucle sin salida

Quiero escribirte
aunque quizás ya no sea necesario
porque ya esté todo dicho

sin haberte dicho nada