Hi havia una vegada un somni, un desig. Hi havia una vegada unes paraules que sortien de dins i volaven. I ballaven acaronades per núvols de cotó de sucre. I parlaven entre elles. I reien i ploraven. I jugaven a explicar històries. Històries tristes, íntimes, absurdes, eròtiques, màgiques, de por. Hi havia una vegada paraules enllaçades en una amalgama perfecta. Hi havia una vegada un trosset de mi.
dijous, 13 d’octubre del 2022
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Instants que són tresors Respirar profundament i deixar que tot es mogui lentament, amb calma. "Be water my friend" que deia e...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada