 |
| Maleïda eternitat |
Amb delicadesa
treus el plàstic que la cobreix per protegir-la. Així i tot, està
plena de pols, fruit dels anys oblidada en aquell racó.
Centenars de records apareixen sobtadament, desordenats en el temps i concentrats en pocs segons, com si es barallessin per sortir primer davant els teus ulls.
No pots evitar pensar en aquella època. Quant de temps ha passat? Vint anys?
- Tota una eternitat!
La veu aspra que deixa anar aquestes paraules et sorprèn.
Ets gires per veure qui ha estat. No hi ha ningú.
I prens consciència.
Com si algú l'hagués distorsionat per tal d'evitar que l'identifiquis, la veu sona exhausta, abatuda, grisa. Però la reconeixes, malauradament saps de qui és.
Un somriure agre se't dibuixa a la cara i, de cop, notes el pes dels anys com una càrrega immensa sobre les espatlles.
Et recolzes a la paret mentre treus un paquet de tabac arrugat de la butxaca dels pantalons. Agafes una cigarreta i te la poses als llavis. Busques l'encenedor a l'altra butxaca. Sorprenentment avui si el duies.
L'encens i aspires amb força com si així poguessis fer desaparèixer el turment que t'aixafa. Saps que no, però la nicotina, i tota la merda que porta, actua de pressa i et relaxa.
Te la mires abans de moure-la, estudiant la manera de treure-la d'allà.
Encara no saps si funcionarà però ja t'hi veus al damunt.
I els records afloren de nou.
- Definitivament, una eternitat.
La veu rasposa fa silenci i tornes a aspirar una altra dosi de verí.
Una maleïda eternitat.
Centenars de records apareixen sobtadament, desordenats en el temps i concentrats en pocs segons, com si es barallessin per sortir primer davant els teus ulls.
No pots evitar pensar en aquella època. Quant de temps ha passat? Vint anys?
- Tota una eternitat!
La veu aspra que deixa anar aquestes paraules et sorprèn.
Ets gires per veure qui ha estat. No hi ha ningú.
I prens consciència.
Com si algú l'hagués distorsionat per tal d'evitar que l'identifiquis, la veu sona exhausta, abatuda, grisa. Però la reconeixes, malauradament saps de qui és.
Un somriure agre se't dibuixa a la cara i, de cop, notes el pes dels anys com una càrrega immensa sobre les espatlles.
Et recolzes a la paret mentre treus un paquet de tabac arrugat de la butxaca dels pantalons. Agafes una cigarreta i te la poses als llavis. Busques l'encenedor a l'altra butxaca. Sorprenentment avui si el duies.
L'encens i aspires amb força com si així poguessis fer desaparèixer el turment que t'aixafa. Saps que no, però la nicotina, i tota la merda que porta, actua de pressa i et relaxa.
Te la mires abans de moure-la, estudiant la manera de treure-la d'allà.
Encara no saps si funcionarà però ja t'hi veus al damunt.
I els records afloren de nou.
- Definitivament, una eternitat.
La veu rasposa fa silenci i tornes a aspirar una altra dosi de verí.
Una maleïda eternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada