 |
| Eternitat turquesa |
Els ulls tancats
sense deixar de mirar-la
La seva calma l'embriaga
sabent-la a estones furiosa
L'escalf d'una tristesa freda
l'il·lumina
i li roba un somriure
en una contradicció infinita.
L'eternitat al seus peus
l'acarona amb delicadesa
i la brisa l'esquitxa amb timidesa
en trencar l'escuma pàl·lida.
Sorra humida caient entre els dits,
com un rellotge de pedretes
mesurant un temps imaginari
que s'escapa ineluctable
sense deixar de mirar-la
La seva calma l'embriaga
sabent-la a estones furiosa
L'escalf d'una tristesa freda
l'il·lumina
i li roba un somriure
en una contradicció infinita.
L'eternitat al seus peus
l'acarona amb delicadesa
i la brisa l'esquitxa amb timidesa
en trencar l'escuma pàl·lida.
Sorra humida caient entre els dits,
com un rellotge de pedretes
mesurant un temps imaginari
que s'escapa ineluctable
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada