Es desperta. És fosc i fa fred. Obre els ulls mandrosos.
Avui li costa. No vol sortir. Voldria quedar-se amagada, però està molt
plena.
Una pluja de cotó fluix li cobreix la cara, la que es veu, i dissimula la seva tristesa.
Espera
resignada el moment que pugui ocultar-se i fugir de tot i tothom. I
sentir-se nova. Encara que només sigui per un dia. O millor dit, per una
nit.
 |
| Lua |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada