HI HAVIA UNA VEGADA...

Y LLOVIÓ DE PENA

Y llovió de pena

Se hizo de noche en su interior y se heló su corazón o lo que quedaba de él.
Y perdió la sonrisa, la luz de su mirada, el amor de sus caricias y las ganas de todo, incluso de vivir.
Y se sintió oxidado, gastado, obsoleto, encadenado a su pasado, hundido en una espiral de desconcierto, en un laberinto del que no sabía salir.
Miró por la ventana y llovió de pena

LUA

Es desperta. És fosc i fa fred. Obre els ulls mandrosos. Avui li costa. No vol sortir. Voldria quedar-se amagada, però està molt plena.
Una pluja de cotó fluix li cobreix la cara, la que es veu, i dissimula la seva tristesa.
Espera resignada el moment que pugui ocultar-se i fugir de tot i tothom. I sentir-se nova. Encara que només sigui per un dia. O millor dit, per una nit.

Lua

 

PERSPECTIVA (part 2)

Moro

i ni la lluna em consola

Perspectiva (part 2)

Moro de pena, d'impotència
la culpa m'atrapa
m'ofega, m'atura

Moro
perquè ja no t'estimo igual
i no puc trair-me més
Ja no et sento
encara que hi siguis
I així no puc

Moro
Tota una vida a la merda, ets egoista
T'equivoques, no tens dret
i altres sentències cauen sobre mi
Com una llosa

I m'enfonso

Moro
I no vull
La teva vida feta miques, sí
Però, i la meva?

Moro
I no vull
Vull mirar endavant
Vull sentir-me
Caminar, respirar, equivocar-me

I que la lluna em consoli

PERSPECTIVA (part 1)

Perspectiva (part 1)

Moro
i ni la lluna em consola
Moro de pena sense tu
no puc mirar endavant
No sé fer-ho
Sense tu no
No vull fer-ho
Sense tu no

Moro
Amb el cor trencat en mil bocins
Amb una vida (que creia feliç)
feta miques
sense sentit
Sense tu

Moro
Buit
a la deriva
Ofegat en un laberint de preguntes
intentant entendre per què
Buscant respostes que no trobo

Moro
Perquè et voldria amb mi
I no hi ets
Sentir el teu cos
encara que sigui un instant
Però no hi ets
Només un abisme infinit

Moro
I ni la lluna em consola