PERSPECTIVA (part 2)

Moro

i ni la lluna em consola

Perspectiva (part 2)

Moro de pena, d'impotència
la culpa m'atrapa
m'ofega, m'atura

Moro
perquè ja no t'estimo igual
i no puc trair-me més
Ja no et sento
encara que hi siguis
I així no puc

Moro
Tota una vida a la merda, ets egoista
T'equivoques, no tens dret
i altres sentències cauen sobre mi
Com una llosa

I m'enfonso

Moro
I no vull
La teva vida feta miques, sí
Però, i la meva?

Moro
I no vull
Vull mirar endavant
Vull sentir-me
Caminar, respirar, equivocar-me

I que la lluna em consoli