
Perspectiva (part 1)
Moro
i ni la lluna em consola
Moro de pena sense tu
no puc mirar endavant
No sé fer-ho
Sense tu no
No vull fer-ho
Sense tu no
Moro
Amb el cor trencat en mil bocins
Amb una vida (que creia feliç)
feta miques
sense sentit
Sense tu
Moro
Buit
a la deriva
Ofegat en un laberint de preguntes
intentant entendre per què
Buscant respostes que no trobo
Moro
Perquè et voldria amb mi
I no hi ets
Sentir el teu cos
encara que sigui un instant
Però no hi ets
Només un abisme infinit
Moro
I ni la lluna em consola
Hi havia una vegada un somni, un desig. Hi havia una vegada unes paraules que sortien de dins i volaven. I ballaven acaronades per núvols de cotó de sucre. I parlaven entre elles. I reien i ploraven. I jugaven a explicar històries. Històries tristes, íntimes, absurdes, eròtiques, màgiques, de por. Hi havia una vegada paraules enllaçades en una amalgama perfecta. Hi havia una vegada un trosset de mi.
dilluns, 29 de març del 2021
PERSPECTIVA (part 1)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
I si només existeixes en el meu imaginari? I si visc dels teus records i et segueixo buscant en ells? I si no et trobo...
-
Simplement emocionant. És un regal poder poder gaudir d'aquests moments. És un plaer poder compartir paraules que emocionen. És un lux...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada