 | |
| No surt, no encara |
I la foscor t'atrapa mentre l'esperes.
La música de les onades t'esquitxa al trencar,
o és el cant trist de sirenes imaginades?
Blanc efímer sobre negre infinit
i unes llums minúscules es mouen lentament
en un horitzó que ni tan sols intueixes.
No surt, no encara.
I el fred alenteix els segons i els fa eternitat.
No importa.
Obres l'aixeta i goteja pensaments segrestats.
S'alliberen i omplen de tristesa el temps.
I respires la fredor i et paralitza per dins,
o és per fora que no et mous?
Consciència glaçada en plena nit
que frena els estels i t'atura.
No surt, no encara.
Però segueixes esperant
perquè confies que
tard o d'hora et vingui a buscar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada