Roques humides als teus peus escoltant impassibles el plor salat dels teus errors.
Un buit que se't clava com infinits ganivets esmolats.
 |
| Buscant refugi |
L'aigua agitada amb olor de tristesa s'escorre entre plecs com el temps que s'escola entre els dits sense poder-lo retenir.
Un temps que passa deixant empremta, erosionant la pell de fora, erosionant l'ànima de dins.
Busques refugi en la soledat i l'escalfor del sol però no trobes consol enlloc.
I t'amagues i et tanques allà on et creus segur, buscant un coratge que no arriba. Ja no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada