Esperes que marxi
per dur-te les mans a la boca i resseguir els llavis amb els dits,
lentament, com si així aconseguissis fixar la sensació que, minuts
abans, t'han deixat els seus.
Un petó dolç,
tímid al principi, més agosarat després.
I temptador, molt
temptador.
Un petó que has
esperat durant tot el dinar. El seu somriure i la lluentor de la seva
mirada eren esperançadors però tu, com sempre, has estat molt
prudent, sense atrevir-te a fer cap pas.
I ha estat en
acomiadar-vos, asseguts al seu cotxe, mirant-vos de costat, amb
aquell moviment còmic quan no encertes el costat de la cara en voler
fer-li el petó i el teu nas xoca amb el seu i se't cauen les ulleres
i rieu nerviosos.
I es fa un silenci,
i un segon sembla una eternitat, i tots dos sabeu que ara ja és
inevitable, i us acosteu i els vostres llavis es toquen, tímids al
principi, més agosarats després.
Somrius recordant el
moment i tanques els ulls.
Temptador, molt
temptador.
 |
| Un petó |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada