RES

Res

Tot,
això creies
Res,
el que tens
Mans absolutament buides
i un somriure gèlid
Un cor desgastat
i la mirada perduda en la tristesa
Nostàlgia
Un passat sense vida
I el present en runes
Plor sense llàgrimes
No en queden
Només la pluja grisa
La porta tancada
en blanc i negre
i passes cansades,
cap enlloc
Et perds en la foscor
sense opció
Vols
No pots
I el dia s'apaga
a poc a poc
Tot s'apaga
i no et queda res,
Res