CAÇADOR D'ESTRELLES - PART 2 -

En aquest punt sempre feia una pausa per donar emoció a la història. I, tot i que me l'havia explicat moltíssimes vegades, sempre esperava amb delit el desenllaç, quan Zeus, penedit per la mort d'Orió el va posar eternament al cel i ...

Caçador d'estrelles

Un final que es perd en el record perquè el que tinc present són els seus dits acaronant els meus cabells
Recordo també quan m'explicava que l'Estrella Polar, Polaris com li agradava dir a ell, sempre hi és. Guia de viatgers i navegants. I molt a prop d'ella l'Óssa Major i l'Óssa Menor. Llavors, els seus braços es convertien en els d'un gran ós que em protegien de la foscor i del fred. I, mentre m'abraçava, les seves paraules prenien forma d'animals, de guerrers, de deesses, històries amagades en la distància infinita. Per això m'agrada sortir les nits d'hivern a contemplar el cel perquè, encara ara, puc sentir l'escalfor de les seves abraçades.
Quan va morir l'àvia, vam sortir al jardí i em va preguntar si trobava el cel diferent aquella nit.
– Fixa't bé – a dir – Avui hi ha una estrella més, és l'estrella de l'àvia.
La vaig buscar fins que vaig trobar una que semblava brillar més que la resta. En assenyalar-la, em va somriure i va dir-me que així podria recordar-la per sempre més.
I, de tant en tant, un estel fugaç.
– Pensa un desig, Jan, però no li ho diguis a ningú – deia. I jo em moria de ganes de dir-li que allò que més desitjava era viure sempre aquells moments.
Ell ja no hi és però moltes nits sense lluna sortim al jardí la Lisa, la meva filla, i jo, ens estirem al jardí, aixequem el cap i busquem la seva estrella i llavors li dic:
– Lisa, veus aquelles tres estrelles? Si les uneixes formes el cinturó d'Orió.
I amb la Lisa al meu costat busquem Orió i l'explico la seva història, i resseguim l'Óssa Major i em converteixo en un gran ós que fa passar el fred amb l'escalfor de la seva abraçada, i cacem estels fugaços i torno a demanar el mateix desig.