I sucre a gust per endolcir la mescla.
La combinació perfecta per emborratxar-se i oblidar.
Disposava els ingredients amb molta cura. Els barrejava sempre en el mateix ordre i s'hi fixava molt en les proporcions. De tant en tant variava la quantitat de sucre, depenent del seu estat d'ànim necessitava més o menys dolçor.
Preparar aquell còctel de color ambre clar s'havia convertit en un ritual i els seus efectes eren el refugi que li permetia tolerar millor una vida que havia esdevingut un fracàs absolut.
Bevent aconseguia no semblar el responsable d'aquella vida fracassada. El protagonista n'era un altre i ell, amb el got a la mà, ho observava tot com si fos una pel·lícula.
I quan el got es buidava, tornava a repetir el ritual: Suc de pinya, llet de coco, rom i gel picat a parts iguals. I sucre per endolcir l'amargor que l'inundava.
Així fins que s'adormia.
I quan es despertava, l'altre, aquell que protagonitzava la pel·lícula de la seva vida, havia desaparegut i només quedava ell, ressacós, amb la boca seca, amb el cap a punt d'explotar i amb una buidor absoluta.
Com la seva soledat, absoluta.
 |
| Buidor absoluta |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada