L'ESPERA

La seva escalfor els sorprèn,
els envolta,
els acarona la pell,
després d'un temps que s'ha escolat entre els dits
esperant uns encontres clandestins
que no han arribat.
Primavera hivernal
I els cossos excitats i desitjosos l'un de l'altre esperen.
Massa temps perdut.

L'espera

I es busquen
amb intenció de saciar-se.
Els records afloren
i reviuen moments,
el tacte de la pell,
l'olor del cos,
la lascívia dels petons salvatges,
les paraules suaus a cau d'orella,
les carícies intencionades.
I ara,
sentint l'escalfor de l'estiu prematur,
esperen que l'altre vingui,
sabent que, probablement,
no vindrà
Però es deixen acaronar
i somien...