els envolta,
els acarona la pell,
després d'un temps que s'ha escolat entre els dits
esperant uns encontres clandestins
que no han arribat.
Primavera hivernal
I els cossos excitats i desitjosos l'un de l'altre esperen.
Massa temps perdut.
 |
| L'espera |
amb intenció de saciar-se.
Els records afloren
i reviuen moments,
el tacte de la pell,
l'olor del cos,
la lascívia dels petons salvatges,
les paraules suaus a cau d'orella,
les carícies intencionades.
I ara,
sentint l'escalfor de l'estiu prematur,
esperen que l'altre vingui,
sabent que, probablement,
no vindrà
Però es deixen acaronar
i somien...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada