"El futur està per escriure". Així comença el llibre que tens entre mans. Una frase bonica, penses.
"Però, i el passat?" afegeixes al costat, amb el llapis que sempre tens a mà quan llegeixes.
Tanques el llibre i el deixes al damunt de la taula.
T'aixeques i t'hi acostes. El mires. Un somriure ple de tendresa se t'escapa sota el nas mentre el tapes amb la manta.
Avui
estava més cansat del que és habitual i s'ha quedat adormit de seguida.
Li ha costat arribar a la seva butaca i seure-hi. Els seus moviments
són cada cop més maldestres.
Com ha envellit en poc temps, penses mentre li arregles els cabells amb suavitat.
-El meu passat -dius en veu baixa per no despertar-lo.
Li fas un petó a la galta, suaument.
-El futur? Què t'importa a tu el futur. Queda massa lluny, oi, papa?
Sense fer soroll, seus al sofà, tornes a agafar el llibre i el llapis per subratllar allò que creguis interessant.
Et
fixes en la portada. La foto d'una posta de sol amb un cel vermell
indicant que el dia s'acaba. Et fa gràcia i somrius de nou.
"El futur està per escriure…" I segueixes llegint.
Correcció @claumo.mo
 |
| El futur està per escriure |
