dissabte, 21 d’abril del 2018

NO VULL NO PENSAR-TE

El temps s'atura. 
Tot s'esvaeix menys nosaltres.
I em sento viva, 
com feia temps no em sentia.
Viva en els teus braços
en els teus petons
en les teves paraules
en el teu somriure
en les teves mans.
I m'encanta pensar-te 
i m'agrada saber-te
i em costa deixar-te.
Tenir ressaca de tu.
I no vull no pensar-te. 
No vull, no.
Tan sols vull sentir-te, 
tan sols sentir-me.
Papallones.
I cada cop que escrius el meu nom em sorprèn, 
potser perquè encara no m'ho crec.
I cada cop que escric el teu nom 
sóc més conscient que no és un somni, 
que no és un record, 
que és real.
I, tot i que durant aquest temps el record ha sigut preciós, 
m'agrada saber-te així,
real
No vull no pensar-te

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada