NO VULL NO PENSAR-TE

El temps s'atura. 

Tot s'esvaeix menys nosaltres.
I em sento viva, 

com feia temps no em sentia.
Viva en els teus braços

en els teus petons

en les teves paraules

en el teu somriure

en les teves mans.
I m'encanta pensar-te 

i m'agrada saber-te

i em costa deixar-te.
Tenir ressaca de tu.
I no vull no pensar-te. 

No vull, no.
Tan sols vull sentir-te, 

tan sols sentir-me.
Papallones.
I cada cop que escrius el meu nom em sorprèn, 

potser perquè encara no m'ho crec.
I cada cop que escric el teu nom 

sóc més conscient que no és un somni, 

que no és un record, 

que és real.
I, tot i que durant aquest temps el record ha sigut preciós, 

m'agrada saber-te així,
real

No vull no pensar-te