Mirant l'horitzó, llàgrimes salades preguntant per què.
Però no hi ha resposta. O no es vol.
Un forat negre que absorbeix tota la llum i no la deixa sortir. Tant és, a la merda la física.
Per què? Per què?
Paraules que perden sentit. Carícies que ja no escolten. Mirades que no diuen res.
I es torna a començar sense saber on es comença, com un cercle sense inici.
Per què? Per què?
Perdut entre grans de sorra i envoltat d'escuma blanca, el cel s'enfosqueix fins que la lluna fent-se plena vigila ara que ha substituït un sol apagat.
Com el desig. Un cop més.
Mans fredes, ungles castigades i llàgrimes salades preguntant per què.
 |
| Llàgrimes salades preguntant per què |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada