Simplement emocionant.
És
un regal poder poder gaudir d'aquests moments. És un plaer poder
compartir paraules que emocionen. És un luxe fer-ho en un entorn tant
meravellós com el Far de Calella.
I fer-ho en homenatge a la Carmen, encara més!
Gràcies per fer-ho possible
 |
| Llueve en mis sueños |
Llueve en mis sueños
cuando el sol despierta
y se asoma con timidez
para buscarte
Llueve en mis sueños
día tras día
porque sé que no estás
y te espero
Llueve en mis sueños
palabras vacías
que ocupan mi presente
y también mi mañana
Llueve en mis sueños
cuando la luna se llena
pero su luz se diluye
al sentirme perdido
Llueve en mis
sueños
Te busco y te espero
Te llamo
Me pierdo
Ho tens tot, però et sents buit
i això et pesa
La gent et supera i vols estar sol
però la soledat t'espanta
Tanques els ulls per esborrar aquest neguit
 |
| Una mentida |
I tens ganes que tot s'acabi
però el temps no avança
Vius en una obra de teatre
on representes el protagonista
però has oblidat el paper
Vols deixar la funció
enganyar el temps
fugir de la soledat
Vols omplir aquest buit
però només ets un bufó
un farsant
Un perdedor
Comencem l'any amb una notícia que em fa molta il·lusió, i
és que ja es pot trobar Amalgamant paraules a les biblioteques de
Granollers @biblioteques_granollers , La Garriga @bibliolagarriga , Santa Eulàlia de Ronçana @bibliotecastaeulaliaron i Les Franqueses @bibliofranqueses
Esperem ampliar el número de biblioteques on poder-lo trobar.
Aquest 2022 promet.
I recordeu que si el voleu tenir per a vosaltres, el trobareu a la @paperidea_servei_integral de Canovelles, on us atendran fantàsticament; a la botiga online de @elpuntvolatse amb altres llibres super interessants; i a @la_llibre_teria_el_faristol de Calella, una meravella de llibreria.
Tots els beneficis de la venda es destinaran a les ONG @protectoradecaballosade i @alegria.sin.fronteras
 |
| Demonios |
Fuera sonríes.
Dentro, todo es gris.
Fuera, un
sol radiante brilla con toda su intensidad. Dentro, un cielo cubierto de
nubes oscuras y una lluvia de lágrimas que te llenan de tristeza.
Fuera, conversaciones agradables e interesantes, pero que se hacen eternas porque te agota mostrar lo que no eres. Dentro,
quieres irte, esfumarte, desaparecer y aumenta el deseo de estar solo,
en silencio, con tus miedos, tus demonios, tu oscuridad.
No estás
bien, lo sabes, pero al menos en soledad no tienes que fingir ni
ocultar nada. No hace falta que sonrías por fuera porque puedes mostrar
lo que hay dentro sin explicaciones.
Aunque la verdad es que tomar consciencia de la realidad duele y es aún peor.
Quieres
salir de este inmenso agujero y no sabes. Te ocultas en falsas sonrisas
y palabras vacías y te ahogas aún más, te hundes en un abismo que cada
vez es más oscuro y profundo.
Y tus demonios se hacen más grandes.
Y tienes miedo.
Espectatives
No pots més.
Sabies que acabaria passant tard o d'hora.
Les
mirades en creuar-vos pels passadissos van donar pas a intercanvi de
frases que no deien res, però que deixaven entreveure tot.
I les frases a converses que buscaven descobrir-vos l'un a l'altre.
Dues persones que es desitgen d'amagades, jugant al joc de la seducció.
I ara que la tens al teu davant, mirant-te amb aquests ulls que et fan perdre el nord, no pots més.
T'hi
acostes i els teus llavis envaeixen els seus. I sents la seva escalfor,
la seva olor, el seu gust. Tal com havies imaginat.
-Però què fas? Que t'has tornat boig?
I l'escalfor, l'olor, el gust dels seus llavis desapareixen de cop.
-Ho sento. Perdona. Jo... Pensava que...
I marxes. Sense mirar enrere.
Sabies que acabaria passant tard o d'hora, sí, però no imaginaves aquest final.
"El futur està per escriure". Així comença el llibre que tens entre mans. Una frase bonica, penses.
"Però, i el passat?" afegeixes al costat, amb el llapis que sempre tens a mà quan llegeixes.
Tanques el llibre i el deixes al damunt de la taula.
T'aixeques i t'hi acostes. El mires. Un somriure ple de tendresa se t'escapa sota el nas mentre el tapes amb la manta.
Avui
estava més cansat del que és habitual i s'ha quedat adormit de seguida.
Li ha costat arribar a la seva butaca i seure-hi. Els seus moviments
són cada cop més maldestres.
Com ha envellit en poc temps, penses mentre li arregles els cabells amb suavitat.
-El meu passat -dius en veu baixa per no despertar-lo.
Li fas un petó a la galta, suaument.
-El futur? Què t'importa a tu el futur. Queda massa lluny, oi, papa?
Sense fer soroll, seus al sofà, tornes a agafar el llibre i el llapis per subratllar allò que creguis interessant.
Et
fixes en la portada. La foto d'una posta de sol amb un cel vermell
indicant que el dia s'acaba. Et fa gràcia i somrius de nou.
"El futur està per escriure…" I segueixes llegint.
Correcció @claumo.mo
 |
| El futur està per escriure |
.png)
