Clepsidra
El silenci era gairebé absolut.
Únicament el so constant de les gotes d'aigua, que perdia l'aixeta del lavabo, el trencaven.
A cada segon, aquelles petites esferes, deformades per l'efecte de la gravetat, xocaven contra la superfície blanca i, com una antiga clepsidra, mesuraven el temps d'aquelles interminables nits.
Vas dir-te que l'havies d'arreglar, com ho havies fet cada nit en els últims dos anys sabent que l'endemà tot continuaria igual.
Aquelles gotes, el silenci trencat, el whisky i les pastilles per dormir havien estat la teva companyia en aquelles hores de soledat i insomni.
Tan sols quan la llum del dia començava a envair l'habitació i el soroll dels cotxes ocultaven el so del degoteig de l'aigua, només llavors, el cansament guanyava la batalla i aconseguies adormir-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada