L'ESSÈNCIA DE L'AMOR

Mans menudes que posen música a la pell.
Mirades indecises de color clar que pinten tendresa.
Carícies discretes que reciten poemes trencats.
Petons furtius que ballen enllaçant uns llavis temerosos.
Paraules que modelen el silenci amb sensibilitat suprema.
Abraçades intenses que sospiren anhels.
Dits que viatgen entregats a la teva esquena.
Pors arrelades en un present que es perden

 entre dos cossos estranys que no ho semblen.
Olors que bressolen en un instant infinit

l'essència de l'amor.

 

L'essència de l'amor

BESARTE

Besarte

Besarte al oído
besarte a gritos
besar tus silencios
besarte en silencio

Besarte suave
besarte ansioso
besarte intenso
besarte lento

Besarte añejo
besarte ahora
besarte el tiempo
besarte a tiempo

Besar tu pena
besarte rota
besarte azul
besarte mar

Besarte amargo
besarte seco
besar con miedo
besar tus miedos

Besar tu olvido
besarte frio
besar tu vacío
besarte perdido

Besarte quiero
besarte anhelo
besarte el alma
besarte al alba

Besarte en sueños
besar tus sueños
besarte un beso
besarte... 
Solo besarte

BUIDOR ABSOLUTA

Suc de pinya, llet de coco, rom i gel picat. Tot a parts iguals.
I sucre a gust per endolcir la mescla.
La combinació perfecta per emborratxar-se i oblidar.
Disposava els ingredients amb molta cura. Els barrejava sempre en el mateix ordre i s'hi fixava molt en les proporcions. De tant en tant variava la quantitat de sucre, depenent del seu estat d'ànim necessitava més o menys dolçor.
Preparar aquell còctel de color ambre clar s'havia convertit en un ritual i els seus efectes eren el refugi que li permetia tolerar millor una vida que havia esdevingut un fracàs absolut.
Bevent aconseguia no semblar el responsable d'aquella vida fracassada. El protagonista n'era un altre i ell, amb el got a la mà, ho observava tot com si fos una pel·lícula.
I quan el got es buidava, tornava a repetir el ritual: Suc de pinya, llet de coco, rom i gel picat a parts iguals. I sucre per endolcir l'amargor que l'inundava.
Així fins que s'adormia.
I quan es despertava, l'altre, aquell que protagonitzava la pel·lícula de la seva vida, havia desaparegut i només quedava ell, ressacós, amb la boca seca, amb el cap a punt d'explotar i amb una buidor absoluta.
Com la seva soledat, absoluta.

Buidor absoluta

AIGUA A LA PELL

Cel fosc que fa olor de tempesta.
Un llamp dóna el tret de sortida i
tothom corre o camina de pressa
amb gavardina i paraigües.
I jo, quieta,
mulladíssima de cap a peus,
miro encantada com plou.
Aigua a la pell
que m'acarona suaument
com feien les teves mans.
Roba enganxada al cos,
com el teu al meu fa temps.
Terra de color mullat
sota unes passes perdudes
que busquen la silueta
amb la forma i la mida exactes
de l'abraçada que somio.
No sé quants tolls d'aigua
em separen de tu.
Els compto mentre et busco
sabent-te lluny.
Tant és, la pluja m'aixopluga
i em sento protegida
sobre la pedra amarada.

Fotografia i part del text de Laura Farré Badia