L'ESPERA

La seva escalfor els sorprèn,
els envolta,
els acarona la pell,
després d'un temps que s'ha escolat entre els dits
esperant uns encontres clandestins
que no han arribat.
Primavera hivernal
I els cossos excitats i desitjosos l'un de l'altre esperen.
Massa temps perdut.

L'espera

I es busquen
amb intenció de saciar-se.
Els records afloren
i reviuen moments,
el tacte de la pell,
l'olor del cos,
la lascívia dels petons salvatges,
les paraules suaus a cau d'orella,
les carícies intencionades.
I ara,
sentint l'escalfor de l'estiu prematur,
esperen que l'altre vingui,
sabent que, probablement,
no vindrà
Però es deixen acaronar
i somien...

FRACTALS DEL MEU JO

Fractals del meu jo

Endreçar els papers i trobar els fractals del meu jo escrits de qualsevol manera.
Repeticions confuses de mi mateix plasmades en un paper.
Miscel·lània de paraules que em defineixen.
Encerts o errors, errors i encerts.
Un laberint de pensaments convulsos i el temps es descalça per caminar en blanc i negre mentre poso ordre a un caos sense remei.

DINS L'AMPOLLA

Dins l'ampolla

Li va caure.
Un so, sec i fred, sonà al tocar terra.
Va veure com es feia bocins. 
Bocins escampats arreu.
S'acabava de trencar, encara que ell feia temps que ja ho estava, de trencat.
Amb calma els va anar recollint, un a un, fins tenir-los tots.
Sortí fora, els deixà al damunt de la taula de fusta, delicadament, com si no volgués fer-los més mal, i anà a buscar fil i agulla.
Assegut allà, amb el mar davant seu, immens, recordant-li que ell no era més que una insignificant (i prescindible) part d' un tot, començà a cosir lentament cadascun dels bocins.
Cada cop que passava l'agulla, la pell de fora oferia certa resistència, però després entrava suaument. El dolor era intens, com si milions d'agulles l'estiguessin travessant a la vegada. Tot i així no es queixava.
Les següents passades les va notar menys. El cos (o el cor) s'acostuma al dolor.
I així, tranquil·lament, sense pensar en el temps, anà cosint fins tenir-lo tot unit.
I com el conte de la noia, l'agafà, recosit, i el ficà dins l'ampolla.
Així estarà bé, va pensar, així estarà protegit.
Ningú no el tornarà a trencar mai més. 
Ningú no el tornarà a fer mal mai més.