M'AGRADES MOLT

M'agrades molt

T'agrada aquest moment, després de deixar-vos portar per un desig immens, d'aturar el temps per gaudir-vos, de fondre's l'un en l'altre, de sentir-vos amb passió immensa.
Amarats encara de suor, amb els cossos enllaçats i el seu cap sobre el teu pit, jugues amb el taronja dels seus rínxols suaus. Te'ls acostes a la cara i caus completament en la seva olor. Acaricies suaument aquest cos de pell pàl·lida mentre penses que t'encanta sentir-la al teu costat.
Escoltes la seva respiració que, relaxada, sembla seguir el ritme de la peça de jazz que sona de fons.
T'apropes al seu coll i el beses. La seva pell càlida acarona els teus llavis, captivats, al temps que ella alça lleugerament el cap fins oferir-te els seus.
Un petó tendre i llarg, un lleu moviment de cadera i notes l'escalfor del seu sexe, mentre les seves mans busquen el teu, ja excitat.
La respiració s'accelera, els llavis deixen pas a unes llengües amb ganes de jugar i les mans s'embriaguen del cos de l'altre.
Es posa damunt teu. Els cabells cauen sobre les espatlles pigades quan t'ofereix els pits generosos i els prens amb avidesa, resseguint amb els dits uns mugrons, amples i rosats, que et fan enfollir.
"And I think to myself what a wonderful world" sona de fons en el moment que acosta la boca a la teva orella i descobreixes que encara pots excitar-te més quan et mossega suaument l'orella.
Llavors, amb una dolçor infinita, et diu: M'agrades molt.

NO VULL NO PENSAR-TE

El temps s'atura. 

Tot s'esvaeix menys nosaltres.
I em sento viva, 

com feia temps no em sentia.
Viva en els teus braços

en els teus petons

en les teves paraules

en el teu somriure

en les teves mans.
I m'encanta pensar-te 

i m'agrada saber-te

i em costa deixar-te.
Tenir ressaca de tu.
I no vull no pensar-te. 

No vull, no.
Tan sols vull sentir-te, 

tan sols sentir-me.
Papallones.
I cada cop que escrius el meu nom em sorprèn, 

potser perquè encara no m'ho crec.
I cada cop que escric el teu nom 

sóc més conscient que no és un somni, 

que no és un record, 

que és real.
I, tot i que durant aquest temps el record ha sigut preciós, 

m'agrada saber-te així,
real

No vull no pensar-te

INSTANTS QUE SÓN TRESORS

Instants que són tresors

Respirar profundament i deixar que tot es mogui lentament, amb calma.
"Be water my friend" que deia el savi Lee i fluir.
Somriure simplement perquè, simplement, ve de gust. Així de senzill.
Sentir l'escalfor de la sorra als peus i ser-ne conscient.
Gaudir del reflex del sol en el mar i la seva força.
Trepitjar la sorra i esperar que les onades esborrin les petjades deixant passar el temps sense pressa.
Viure els pensaments caòtics que es van succeint dins teu i ordenar-los sabent-ne una tasca impossible.
Moments de tranquil·litat.
Instants que són tresors.

LLÀGRIMES SALADES PREGUNTANT PER QUÈ

Sonen les onades. Omplen tristes l'abisme.
Mirant l'horitzó, llàgrimes salades preguntant per què.
Però no hi ha resposta. O no es vol.
Un forat negre que absorbeix tota la llum i no la deixa sortir. Tant és, a la merda la física.
Per què? Per què?
Paraules que perden sentit. Carícies  que ja no escolten. Mirades que no diuen res.
I es torna a començar sense saber on es comença, com un cercle sense inici.
Per què? Per què?
Perdut entre grans de sorra i envoltat d'escuma blanca, el cel s'enfosqueix fins que la lluna fent-se plena vigila ara que ha substituït un sol apagat.
Com el desig. Un cop més.
Mans fredes, ungles castigades i llàgrimes salades preguntant per què.

Llàgrimes salades preguntant per què