JA EL PODEU TROBAR A LES BIBLIOTEQUES

 

 

 Comencem l'any amb una notícia que em fa molta il·lusió, i és que ja es pot trobar Amalgamant paraules a les biblioteques de Granollers @biblioteques_granollers , La Garriga @bibliolagarriga , Santa Eulàlia de Ronçana @bibliotecastaeulaliaron i Les Franqueses @bibliofranqueses

Esperem ampliar el número de biblioteques on poder-lo trobar.

Aquest 2022 promet.

I recordeu que si el voleu tenir per a vosaltres, el trobareu a la @paperidea_servei_integral de Canovelles, on us atendran fantàsticament; a la botiga online de @elpuntvolatse amb altres llibres super interessants; i a @la_llibre_teria_el_faristol de Calella, una meravella de llibreria.

Tots els beneficis de la venda es destinaran a les ONG @protectoradecaballosade i @alegria.sin.fronteras

DEMONIOS

 

Demonios

Fuera sonríes.
Dentro, todo es gris.

Fuera, un sol radiante brilla con toda su intensidad. Dentro, un cielo cubierto de nubes oscuras y una lluvia de lágrimas que te llenan de tristeza.

Fuera, conversaciones agradables e interesantes, pero que se hacen eternas porque te agota mostrar lo que no eres. Dentro, quieres irte, esfumarte, desaparecer y aumenta el deseo de estar solo, en silencio, con tus miedos, tus demonios, tu oscuridad.

No estás bien, lo sabes, pero al menos en soledad no tienes que fingir ni ocultar nada. No hace falta que sonrías por fuera porque puedes mostrar lo que hay dentro sin explicaciones.

Aunque la verdad es que tomar consciencia de la realidad duele y es aún peor.

Quieres salir de este inmenso agujero y no sabes. Te ocultas en falsas sonrisas y palabras vacías y te ahogas aún más, te hundes en un abismo que cada vez es más oscuro y profundo.

Y tus demonios se hacen más grandes.

Y tienes miedo.

ESPECTATIVES

Espectatives

No pots més.
Sabies que acabaria passant tard o d'hora.
Les mirades en creuar-vos pels passadissos van donar pas a intercanvi de frases que no deien res, però que deixaven entreveure tot.
I les frases a converses que buscaven descobrir-vos l'un a l'altre.
Dues persones que es desitgen d'amagades, jugant al joc de la seducció.
I ara que la tens al teu davant, mirant-te amb aquests ulls que et fan perdre el nord, no pots més.
T'hi acostes i els teus llavis envaeixen els seus. I sents la seva escalfor, la seva olor, el seu gust. Tal com havies imaginat.
-Però què fas? Que t'has tornat boig?
I l'escalfor, l'olor, el gust dels seus llavis desapareixen de cop.
-Ho sento. Perdona. Jo... Pensava que...
I marxes. Sense mirar enrere.
Sabies que acabaria passant tard o d'hora, sí, però no imaginaves aquest final.

"EL FUTUR ESTÀ PER ESCRIURE"

 "El futur està per escriure". Així comença el llibre que tens entre mans. Una frase bonica, penses.
"Però, i el passat?" afegeixes al costat, amb el llapis que sempre tens a mà quan llegeixes.
Tanques el llibre i el deixes al damunt de la taula.
T'aixeques i t'hi acostes. El mires. Un somriure ple de tendresa se t'escapa sota el nas mentre el tapes amb la manta.
Avui estava més cansat del que és habitual i s'ha quedat adormit de seguida. Li ha costat arribar a la seva butaca i seure-hi. Els seus moviments són cada cop més maldestres.
Com ha envellit en poc temps, penses mentre li arregles els cabells amb suavitat.
-El meu passat -dius en veu baixa per no despertar-lo.
Li fas un petó a la galta, suaument.
-El futur? Què t'importa a tu el futur. Queda massa lluny, oi, papa?
Sense fer soroll, seus al sofà, tornes a agafar el llibre i el llapis per subratllar allò que creguis interessant.
Et fixes en la portada. La foto d'una posta de sol amb un cel vermell indicant que el dia s'acaba. Et fa gràcia i somrius de nou.
"El futur està per escriure…" I segueixes llegint.

Correcció @claumo.mo

 

El futur està per escriure