 |
| Lluna plena |
Plena
La lluna
dansa entre els núvols
que l'acaronen
dolçament
Un saxo sona
Les notes flueixen
Lentes
Es mouen
amb la brisa
Fem l'amor
Suau
I el vermell s'empodera
Passió desbordada
Petons
a flor de pell
Intensos
Laberint d'emocions
Cossos amarats
de suor
a ritme de jazz
I la lluna
Plena
s'oculta
però ens mira
d'amagades
Camines al ritme dels temps
Entre còdols que s'amunteguen als peus
L'olor del pas dels segles
et llegeix llegendes en malva clar
La tendresa que trobes arreu
i als ulls és turquesa pausada
L'aigua salada t'acarona la pell
amb una calma infinita
La força queda lluny
però el bullir de la sang
en veure't ...
Magenta sense censura.
 |
| Turquesa pausada |
Clepsidra
El silenci era gairebé absolut.
Únicament el so constant de les gotes d'aigua, que perdia l'aixeta del lavabo, el trencaven.
A cada segon, aquelles petites esferes, deformades per l'efecte de la gravetat, xocaven contra la superfície blanca i, com una antiga clepsidra, mesuraven el temps d'aquelles interminables nits.
Vas dir-te que l'havies d'arreglar, com ho havies fet cada nit en els últims dos anys sabent que l'endemà tot continuaria igual.
Aquelles gotes, el silenci trencat, el whisky i les pastilles per dormir havien estat la teva companyia en aquelles hores de soledat i insomni.
Tan sols quan la llum del dia començava a envair l'habitació i el soroll dels cotxes ocultaven el so del degoteig de l'aigua, només llavors, el cansament guanyava la batalla i aconseguies adormir-te.
Contigo me sentía seguro
Sin miedo
Y podía sonreír
Siempre
Contigo me comía el mundo
A tu lado
Y lloraba de alegría
Lagrimas dulces
Contigo todo era precioso
Todo
Y los problemas
se convertían en oportunidades
Y era cierto
Todo eso pasaba
contigo
Pero
te fuiste sin decir nada
¿Y ahora que?
Sin ti tengo miedo
Me ahogo
Y no hay sonrisas
Nunca.
Se acabaron
Sin ti el mundo me come
No puedo
Y también lloro
Pero lagrimas amargas
Sin ti todo es oscuro
Todo
Y no hay oportunidades
Ni las quiero
Entonces me pregunto
¿Por qué te fuiste?
O mejor
¿Por qué apareciste para dármelo todo
si un día me lo ibas a quitar?
 |
| Destrucció |
"La matèria no es crea
ni es destrueix,
es transforma"
I una merda.
Porto destruint-me
a passes agegantades
d'ençà que vas marxar.
"L'alcohol conserva",
diuen també.
I jo no deixo de prendre
a totes hores
i l'únic que aconsegueixo
és consumir-me més.
Això sí,
quan la quantitat que duc en sang
és tan gran
que no puc mantenir-me dret,
llavors m'oblido de tu.
Fins que desperto de nou.
I segueixo consumint-me,
destruint-me.
Només em queda un consol.
A aquest ritme
em queda poc
i quan ja no quedi res
de mi,
t'oblidaré.
Per sempre.
I si només existeixes
en el meu imaginari?
I si visc dels teus records
i et segueixo buscant en ells?
I si no et trobo en les altres
perquè senzillament no ets real?
I si...?
I mentre em pregunto
constantment I si...
Va passant la vida
 |
| I si...? |
 |
| Ya no... |
Ya no lloro más.
No puedo.
Se me secó el corazón.
Ya no sonrío.
Aquella sonrisa
que tanto te gustaba
se congeló.
Ya no bailo.
Nunca.
Mis pies se pararon
cuando los dejaste.
Ya no amanece.
Por la ventana
solo entra oscuridad.
Ya no tengo
ni esperanza.
Hasta ella me dejó.
Ya no sueño
ni contigo.
En esta cama vacía,
aun conmigo,
no caben sueños.
Ya no sueño
