Hi havia una vegada un somni, un desig. Hi havia una vegada unes paraules que sortien de dins i volaven. I ballaven acaronades per núvols de cotó de sucre. I parlaven entre elles. I reien i ploraven. I jugaven a explicar històries. Històries tristes, íntimes, absurdes, eròtiques, màgiques, de por. Hi havia una vegada paraules enllaçades en una amalgama perfecta. Hi havia una vegada un trosset de mi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Moro i ni la lluna em consola Perspectiva (part 2) Moro de pena, d'impotència la culpa m'atrapa m'ofega, m'atura Moro perquè...
-
Petites. Ballant una dansa estranya en un dolç equilibri dins d'aquell líquid de color ambre. Dues ombres s'intueixen a través. La v...