Hi havia una vegada un somni, un desig. Hi havia una vegada unes paraules que sortien de dins i volaven. I ballaven acaronades per núvols de cotó de sucre. I parlaven entre elles. I reien i ploraven. I jugaven a explicar històries. Històries tristes, íntimes, absurdes, eròtiques, màgiques, de por. Hi havia una vegada paraules enllaçades en una amalgama perfecta. Hi havia una vegada un trosset de mi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Cementiri A través de la finestra podia veure els morts, tots allà apilonats de forma ordenada, en els seus nínxols, un pàrquing macabre...
-
Dins l'ampolla Li va caure. Un so, sec i fred, sonà al tocar terra. Va veure com es feia bocins. Bocins escampats arreu. S'aca...