Hi havia una vegada un somni, un desig. Hi havia una vegada unes paraules que sortien de dins i volaven. I ballaven acaronades per núvols de cotó de sucre. I parlaven entre elles. I reien i ploraven. I jugaven a explicar històries. Històries tristes, íntimes, absurdes, eròtiques, màgiques, de por. Hi havia una vegada paraules enllaçades en una amalgama perfecta. Hi havia una vegada un trosset de mi.
dilluns, 17 de maig del 2021
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Cementiri A través de la finestra podia veure els morts, tots allà apilonats de forma ordenada, en els seus nínxols, un pàrquing macabre...
-
Dins l'ampolla Li va caure. Un so, sec i fred, sonà al tocar terra. Va veure com es feia bocins. Bocins escampats arreu. S'aca...