Hi havia una vegada un somni, un desig. Hi havia una vegada unes paraules que sortien de dins i volaven. I ballaven acaronades per núvols de cotó de sucre. I parlaven entre elles. I reien i ploraven. I jugaven a explicar històries. Històries tristes, íntimes, absurdes, eròtiques, màgiques, de por. Hi havia una vegada paraules enllaçades en una amalgama perfecta. Hi havia una vegada un trosset de mi.
dilluns, 17 de maig del 2021
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Moro i ni la lluna em consola Perspectiva (part 2) Moro de pena, d'impotència la culpa m'atrapa m'ofega, m'atura Moro perquè...
-
Petites. Ballant una dansa estranya en un dolç equilibri dins d'aquell líquid de color ambre. Dues ombres s'intueixen a través. La v...