No pots més.
Sabies que acabaria passant tard o d'hora.
Les
mirades en creuar-vos pels passadissos van donar pas a intercanvi de
frases que no deien res, però que deixaven entreveure tot.
I les frases a converses que buscaven descobrir-vos l'un a l'altre.
Dues persones que es desitgen d'amagades, jugant al joc de la seducció.
I ara que la tens al teu davant, mirant-te amb aquests ulls que et fan perdre el nord, no pots més.
T'hi
acostes i els teus llavis envaeixen els seus. I sents la seva escalfor,
la seva olor, el seu gust. Tal com havies imaginat.
-Però què fas? Que t'has tornat boig?
I l'escalfor, l'olor, el gust dels seus llavis desapareixen de cop.
-Ho sento. Perdona. Jo... Pensava que...
I marxes. Sense mirar enrere.
Sabies que acabaria passant tard o d'hora, sí, però no imaginaves aquest final.
Hi havia una vegada un somni, un desig. Hi havia una vegada unes paraules que sortien de dins i volaven. I ballaven acaronades per núvols de cotó de sucre. I parlaven entre elles. I reien i ploraven. I jugaven a explicar històries. Històries tristes, íntimes, absurdes, eròtiques, màgiques, de por. Hi havia una vegada paraules enllaçades en una amalgama perfecta. Hi havia una vegada un trosset de mi.
dimarts, 4 de gener del 2022
ESPECTATIVES
"EL FUTUR ESTÀ PER ESCRIURE"
"El futur està per escriure". Així comença el llibre que tens entre mans. Una frase bonica, penses.
"Però, i el passat?" afegeixes al costat, amb el llapis que sempre tens a mà quan llegeixes.
Tanques el llibre i el deixes al damunt de la taula.
T'aixeques i t'hi acostes. El mires. Un somriure ple de tendresa se t'escapa sota el nas mentre el tapes amb la manta.
Avui
estava més cansat del que és habitual i s'ha quedat adormit de seguida.
Li ha costat arribar a la seva butaca i seure-hi. Els seus moviments
són cada cop més maldestres.
Com ha envellit en poc temps, penses mentre li arregles els cabells amb suavitat.
-El meu passat -dius en veu baixa per no despertar-lo.
Li fas un petó a la galta, suaument.
-El futur? Què t'importa a tu el futur. Queda massa lluny, oi, papa?
Sense fer soroll, seus al sofà, tornes a agafar el llibre i el llapis per subratllar allò que creguis interessant.
Et
fixes en la portada. La foto d'una posta de sol amb un cel vermell
indicant que el dia s'acaba. Et fa gràcia i somrius de nou.
"El futur està per escriure…" I segueixes llegint.
Correcció @claumo.mo
| El futur està per escriure |
dissabte, 20 de novembre del 2021
UN SOMNI FET REALITAT
Sí, una realitat molt bonica!
Un recull de poemes i microrelats publicats en aquest blog i a l'Instagram que s'han convertit en un llibre preciós, fet amb molta sensibilitat gràcies a la feina de l'editorial El Punt Volat, la Clàudia Morató i jo mateix.
Si us ve de gust tenir-lo el podeu adquirir a la botiga online de l'editorial
O físicament a la llibreria papereria de Canovelles Paper Idea
Els beneficis de la venda del llibre aniran destinats a les ONG's Alegria sin Fronteras i Asociacion en Defensa de los Equidos ADE
divendres, 1 d’octubre del 2021
dilluns, 17 de maig del 2021
-
Localitzar-los, generar un cens, classificar-los per espècies i situar en el mapa les zones on els troba. I així cada dia. Pot semblar una ...
-
Es desperta. És fosc i fa fred. Obre els ulls mandrosos. Avui li costa. No vol sortir. Voldria quedar-se amagada, però està molt plena. Un...